Inici/Ìndex d'espècies/Ficha bolet
Suillus bellini (Inzenga) Watling
Sinònims : Boletus bellini Inzenga
Nom popular : pixacà, pixacà groc, grogues, pebrades Bal. moixí, molleric, pinetell Cat.
 |
Fotos 
|
Foto: Guillem Mir
Descripció : El pixacà és un bolet freqüent als pinars de les Illes, tant els que estan propers a la costa, com els del pla i els de muntanya, que es desenvolupa formant micorrizes amb el pi blanc (Pinus halepensis).És un bolet comestible no gaire apreciat pels habitants de les Illes, d’aquí li ve el nom popular, un tant despectiu, de pixacà.
Capell : de fins a 15 cm. de diàmetre, al principi hemiesfèric i es va obrint fins a tornar quasi pla amb l’edat, amb cutícula elàstica, viscosa, fàcilment separable del capell, gruixuda, de color blanquinós al marge i tonalitats marronoses més o menys castanyes amb l’edat, que taca molt les mans quan se la toca.
Himeni : format per tubs curts i atapeïts, de color beix groguenc i més grisencs amb el temps, acabats en porus petits, que generalment exuden gotes de color rogenc, sobretot en temps humit.
Peu : més aviat curt, gruixut de color blanc, lleugerament crema o groc, amb petites taques rogenques.
Carn : ferma, compacta, de color blanc o groc pàl·lid, d’olor i gust agradables, sovint atacada per larves.
Espores : fusiformes, de 8-10 x 3,5-4,5 micres, esporada de color marró ocre.
Hàbitat : pinar.
Possible confusió : encara que hi ha característiques diferenciadores, es pot confondre amb altres Suillus típics de pinar com Suillus collinitus (Fr.) Kuntze, que té el capell de color marró uniforme amb franges radials mes fosques. També es pot confondre amb Suillus mediterranensis (Jacquet & Blum) Redeuilh on la diferència principal és que aquest darrer té la carn de color grogc intens.
Comestibilitat : és una espècie comestible, prest atacada per larves, pel que convé rebutjar els exemplars més vells. Abans de cuinar-los se’ls ha de treure la cutícula i els tubs en els exemplars vells.