Inici/Vocabulari
VOCABULARI
Acanalat - ornat amb canaletes o que té forma de canal.
Acre - picant a la gola.
Adnat - adherit al peu.
Alveolat - que presenta alveols.
Al·lucinogen - dit del fong la ingesta del qual produeix al·lucinacions.
Amiloide - es diu de les espores que prenen una coloració blau obscura en contacte amb el reactiu iodat de Melzer.
Anastomitzat - proveït de connexions transversals.
Anell - estructura laminar provenent del vel parcial, que es troba rodejant el peu de determinats bolets.
Apòfisi - engruiximent que presenten l'esporòfor de certs bolets.
Apoteci - cos fructífer típic dels Ascomicets.
Aresta - part externa d'una làmina.
Asc - estructura en forma de sac o tub que conté ascospores al seu interior.
Ascomicet - classe de fongs les espores sexuals dels quals es formen dins els ascs.
Basidi - estructura sobre la qual es formen les basidioespores exògenes d'alguns fongs superiors
Basidíol - basidi jove no desenvolupat de forma completa.
Basidiomicet - classe de fongs les espores sexuals dels quals es formen als basidis.
Basidiòspores - espores pròpies dels fongs Basidiomicets
Bifurcat - que es divideix en dues branques.
Bolet - popularment, cos fructífer de determinats fongs.
Bulbós - dit del peu del bolet amb un engruiximent globulós a la base.
Calcinal - part del tronc de l'arbre que queda després d'haver-lo tallat.
Campanulat - que té forma de campana.
Cercle de bruixes - dit del creixement en forma de cercle de determinats bolets per la disposició radial del seu miceli.
Cespitós - es diu quan apareixen diversos exemplars units per la base formant un sol grup.
Cistidi - hifa estèril freqüent a l’himeni dels fongs basidiomicets.
Clamidiòspores - espora grossa recoberta d’una membrana, que representa l’etapa resistent durant els períodes adversos.
Claviforme - que té la forma d’un clau.
Conidi - espora produïda per divisió directa i asexual.
Connat - es diuen dels bolets que neixen d’un peu comú i formen diversos capells.
Copròfil - es diu dels fongs que viuen en els excrements.
Coriaci - que té consistència de cuir.
Cortina - conjunt de filaments molt fins, procedents del vel parcial, que uneixen la vora del capell del bolet al peu.
Costella - làmina, lamineta.
Crenat - fistonat, que presenta una mena de retalls de forma arrodonida.
Cutícula - es diu de la membrana que cobreix el capell dels bolets.
Decurrent - es diu dels porus o costelles adherides al peu d’alguns bolets que baixen, d’una forma més o menys suau, al llarg d’aquest.
Delisqüescent - propietat que tenen alguns bolets d’absorbir la humitat de l’aire i transformar-se en un líquid, com en el cas del gènere Coprinus.
Denticulat - que té denticles a mena de petites dents.
Deprimit - aplanat en sentit dorsiventral o vertical.
Enrotllat - es refereix al marge del capell, quan està corbat cap a l’himeni.
Epifragma - espècie de tel format per hifes, que cobreix la part apical dels esporòfors joves d’alguns Gasteromicets.
Escleroci - forma de resistència d’alguns fongs format per un conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.
Escotat - referint-se a les làmines del bolet, es diu així quan tenen una escotadura o depressió poc abans d’ajuntar-se amb el peu.
Espora - cèl.lula reproductora del fong.
Esporada - massa d’espores d’un bolet que s’obté per despreniment natural damunt una superfície, el color de la qual és una característica important en la taxonomia
Esporangi - òrgan a on es formen les espores.
Espòrofor - també denominat carpòfor o bolet, cos fructífer del fong.
Esquama - petita porció que procedeix de la disgregació del vel universal o de la cutícula.
Esterigma - cada un dels apèndixs que sorgeixen del basidi i sobre els quals es troben les basidòspores.
estípit - terme científic que designa el peu del bolet, el qual sosté el capell
Estriat - que presenta solcs o estries.
Fasciculat - disposat en fascicles o feixos.
Fibril•lós - cobert de petites fibres o fibril•les.
Fíbula - en els basidiomicets, prolongació que es forma a les cèl•lules de les hifes per a assegurar la perfecta repartició dels nuclis fills.
Fimbriat - que té el marge com a trencat en trocets.
Fimícola - copròfil, que viu exclusivament sobre el fems.
Fistulós - buit en el seu interior.
Flabel•lat - en forma de ventall obert.
Floconós - cobert com de miques de llana o cotó.
Flotes - grup de bolets que s’originen del mateix miceli.
Fong - divisió del regne vegetal constituïda per individus unicel•lulars o pluricel•lulars eucariotes heteròtrofs amb el cos constituït per hifes que formen
Fugaç - de breu durada.
Fusiforme - que té forma de fus.
Glabre - sense pèls a la superfície.
Gleva - part fèrtil de l’aparell esporífer dels fongs Gasteromicets.
Globulós - que té forma esfèrica o globosa.
Glutinós - que té consistència viscosa.
Haustoris - òrgan dels fongs paràsits amb el qual absorbeixen substàncies de l’hoste.
Hialí - transparent com el cristall.
Hifa - filament vegetatiu que forma l’element constitutiu dels fongs.
Himeni - part fèrtil del bolet, allà a on es diposen les espores.
Himenòfor - part del carpòfor que sosté l’himeni.
Hirsut - cobert de pèls rígids, aspres i durs
Imbricat - cobert per una mena d’escates.
Infundibuliforme - que té forma d’embut.
Involut - amb els marges enrotllats cap a la part interior de l’himeni.
Lamel•la - lamineta petita i prima.
Làmina - cada un dels fins plegs situats a la part inferior del capell d'alguns bolets, en els quals es troba l'himeni
Làtex - suc lletós, que pot presentar diferents colors, que segreguen alguns bolets.
Lignícola - els que viuen en la fusta.
Ligulat - en forma de llengua.
Lliure - referit a les làmines no adherides al peu.
Lobulat - que té forma de lòbul.
Macroscòpic - dit de les característiques del fong que es poden veure a simple vista.
Mamelló - excrescència arrodonida que es forma al capell d’alguns bolets.
Marge - vorera del capell.
Marginat - que té un marge més o menys diferenciat.
Membranós - semblant a una membrana, en forma de làmina fina.
Miceli - conjunt d’hifes que constitueix el tal•lus d’un fong.
Micorriza - associació simbiòntica entre les arrels d’una planta viva i un fong.
Microscòpic - es diu de les característiques dels fongs que no es poden veure a simple vista, sinó amb microscopi
Mucilaginós - viscós, que presenta mucílag en temps humit.
Mugronat - que té forma de mugró.
Nodulós - que té nòduls o engruiximents.
Ondulat - ondat, que té forma d’ones.
Ostíol - petit orifici que es produeix en alguns bolets per a facilitar la sortida de les espores.
Paràfisi - elements hifals estèrils que creixen conjuntament amb els ascs.
Paràsit - fong que viu expenses d’un altre organisme viu generalment causant una patologia a l’espècie hoste.
Peridi - en els Gasteromicets, coberta que envolta i protegeix la gleva.
Peridíol - cada un dels cossos en forma de llentia que es troben a l’interior del receptacle dels fongs de la família dels Nidulariaceae
Peristoma - és la part que envolta l’ostíol en els Gasteromicets.
Periteci - òrgan esporífer d’alguns Ascomicets, que en un moment donat s’obre a l’exterior per un ostíol.
Píleu - capell del bolet.
Piròfil - es diu els fongs que habiten sobre el sòl que ha estat cremat.
Por, porus - obertura de mida petita.
Primordi - òrgan del fong en el primer estadi de formació.
Pruïna - espècie molt fina de pols que recobreix alguns bolets.
Radicant - Referit al peu, quan aquest acaba de forma atenuada mes o manco puntiagut i què penetra dins el substract
Reniforme - en forma de ronyó.
Resupinat - es diu dels òrgans de posició inversa a la considerada normal; que es disposa damunt el sustrate amb l'himeni sobre la superfície lliure
Reticulat - teixit en forma de xarxa
Rizomorf - en alguns bolets, cordó del miceli en forma d’arrel.
Saprofít - fong que viu i es nodreix de matèria orgànica morta.
Sencer - es diu quan el marge del capell o d’una làmina no té cap tipus de denticulació.
Serrat - que presenta els marges amb dents com una serra.
Sèssil - que no té peu
Simbiosi - associació entre dos organismes de diferents espècies, a on treuen benefici de la vida en comú
Sinuat - referent a les làminetes, quan presenten concavitats profundes.
Solcat - recorregut per solcs.
Substrat - sòl o superfície que serveix de suport al fong.
Tal•lús - cos vegetatiu dels bolets.
Tenaç - resistent.
Trama - conjunt d’hifes estèrils, entrellaçades, que donen suport al teixit que constituirà l’himeni.
Tub - cada una de les cèl•les tubuloses que constitueixen l’himeni d’alguns bolets.
Umbilicat - que presenta una formació en forma de llombrígol.
Ungulat - en forma d’ungla o casc de cavall
Vel - en alguns fongs, membrana que recobreix el esporòfor i l’himeni durant el seu desenvolupament.
Ventrudes - es diu de les laminetes que tenen una forma corbada.
Verrucós - cobert d’estructures semblants a les berrugues.
Volva - en alguns bolets, restes del vel universal que perduren a la base del peu, en forma de sac
Zonat - dividit en zones o franges concèntriques.