Secció Micològica
Museu Balear de Ciències Naturals

Inici/Vocabulari

VOCABULARI

A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
TOT




Acanalat - ornat amb canaletes o que té forma de canal.



Acre - picant a la gola.



Adnat - adherit al peu.



Alveolat - que presenta alveols.



Al·lucinogen - dit del fong la ingesta del qual produeix al·lucinacions.



Amiloide - es diu de les espores que prenen una coloració blau obscura en contacte amb el reactiu iodat de Melzer.



Anastomitzat - proveït de connexions transversals.



Anell - estructura laminar provenent del vel parcial, que es troba rodejant el peu de determinats bolets.



Apòfisi - engruiximent que presenten l'esporòfor de certs bolets.



Apoteci - cos fructífer típic dels Ascomicets.



Aresta - part externa d'una làmina.



Asc - estructura en forma de sac o tub que conté ascospores al seu interior.



Ascomicet - classe de fongs les espores sexuals dels quals es formen dins els ascs.



Basidi - estructura sobre la qual es formen les basidioespores exògenes d'alguns fongs superiors



Basidíol - basidi jove no desenvolupat de forma completa.



Basidiomicet - classe de fongs les espores sexuals dels quals es formen als basidis.



Basidiòspores - espores pròpies dels fongs Basidiomicets



Bifurcat - que es divideix en dues branques.



Bolet - popularment, cos fructífer de determinats fongs.



Bulbós - dit del peu del bolet amb un engruiximent globulós a la base.



Calcinal - part del tronc de l'arbre que queda després d'haver-lo tallat.



Campanulat - que té forma de campana.



Cercle de bruixes - dit del creixement en forma de cercle de determinats bolets per la disposició radial del seu miceli.



Cespitós - es diu quan apareixen diversos exemplars units per la base formant un sol grup.



Cistidi - hifa estèril freqüent a l’himeni dels fongs basidiomicets.



Clamidiòspores - espora grossa recoberta d’una membrana, que representa l’etapa resistent durant els períodes adversos.



Claviforme - que té la forma d’un clau.



Conidi - espora produïda per divisió directa i asexual.



Connat - es diuen dels bolets que neixen d’un peu comú i formen diversos capells.



Copròfil - es diu dels fongs que viuen en els excrements.



Coriaci - que té consistència de cuir.



Cortina - conjunt de filaments molt fins, procedents del vel parcial, que uneixen la vora del capell del bolet al peu.



Costella - làmina, lamineta.



Crenat - fistonat, que presenta una mena de retalls de forma arrodonida.



Cutícula - es diu de la membrana que cobreix el capell dels bolets.



Decurrent - es diu dels porus o costelles adherides al peu d’alguns bolets que baixen, d’una forma més o menys suau, al llarg d’aquest.



Delisqüescent - propietat que tenen alguns bolets d’absorbir la humitat de l’aire i transformar-se en un líquid, com en el cas del gènere Coprinus.



Denticulat - que té denticles a mena de petites dents.



Deprimit - aplanat en sentit dorsiventral o vertical.



Enrotllat - es refereix al marge del capell, quan està corbat cap a l’himeni.



Epifragma - espècie de tel format per hifes, que cobreix la part apical dels esporòfors joves d’alguns Gasteromicets.



Escleroci - forma de resistència d’alguns fongs format per un conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.



Escotat - referint-se a les làmines del bolet, es diu així quan tenen una escotadura o depressió poc abans d’ajuntar-se amb el peu.



Espora - cèl.lula reproductora del fong.



Esporada - massa d’espores d’un bolet que s’obté per despreniment natural damunt una superfície, el color de la qual és una característica important en la taxonomia



Esporangi - òrgan a on es formen les espores.



Espòrofor - també denominat carpòfor o bolet, cos fructífer del fong.



Esquama - petita porció que procedeix de la disgregació del vel universal o de la cutícula.



Esterigma - cada un dels apèndixs que sorgeixen del basidi i sobre els quals es troben les basidòspores.



estípit - terme científic que designa el peu del bolet, el qual sosté el capell



Estriat - que presenta solcs o estries.



Fasciculat - disposat en fascicles o feixos.



Fibril•lós - cobert de petites fibres o fibril•les.



Fíbula - en els basidiomicets, prolongació que es forma a les cèl•lules de les hifes per a assegurar la perfecta repartició dels nuclis fills.



Fimbriat - que té el marge com a trencat en trocets.



Fimícola - copròfil, que viu exclusivament sobre el fems.



Fistulós - buit en el seu interior.



Flabel•lat - en forma de ventall obert.



Floconós - cobert com de miques de llana o cotó.



Flotes - grup de bolets que s’originen del mateix miceli.



Fong - divisió del regne vegetal constituïda per individus unicel•lulars o pluricel•lulars eucariotes heteròtrofs amb el cos constituït per hifes que formen



Fugaç - de breu durada.



Fusiforme - que té forma de fus.



Glabre - sense pèls a la superfície.



Gleva - part fèrtil de l’aparell esporífer dels fongs Gasteromicets.



Globulós - que té forma esfèrica o globosa.



Glutinós - que té consistència viscosa.



Haustoris - òrgan dels fongs paràsits amb el qual absorbeixen substàncies de l’hoste.



Hialí - transparent com el cristall.



Hifa - filament vegetatiu que forma l’element constitutiu dels fongs.



Himeni - part fèrtil del bolet, allà a on es diposen les espores.



Himenòfor - part del carpòfor que sosté l’himeni.



Hirsut - cobert de pèls rígids, aspres i durs



Imbricat - cobert per una mena d’escates.



Infundibuliforme - que té forma d’embut.



Involut - amb els marges enrotllats cap a la part interior de l’himeni.



Lamel•la - lamineta petita i prima.



Làmina - cada un dels fins plegs situats a la part inferior del capell d'alguns bolets, en els quals es troba l'himeni



Làtex - suc lletós, que pot presentar diferents colors, que segreguen alguns bolets.



Lignícola - els que viuen en la fusta.



Ligulat - en forma de llengua.



Lliure - referit a les làmines no adherides al peu.



Lobulat - que té forma de lòbul.



Macroscòpic - dit de les característiques del fong que es poden veure a simple vista.



Mamelló - excrescència arrodonida que es forma al capell d’alguns bolets.



Marge - vorera del capell.



Marginat - que té un marge més o menys diferenciat.



Membranós - semblant a una membrana, en forma de làmina fina.



Miceli - conjunt d’hifes que constitueix el tal•lus d’un fong.



Micorriza - associació simbiòntica entre les arrels d’una planta viva i un fong.



Microscòpic - es diu de les característiques dels fongs que no es poden veure a simple vista, sinó amb microscopi



Mucilaginós - viscós, que presenta mucílag en temps humit.



Mugronat - que té forma de mugró.



Nodulós - que té nòduls o engruiximents.



Ondulat - ondat, que té forma d’ones.



Ostíol - petit orifici que es produeix en alguns bolets per a facilitar la sortida de les espores.



Paràfisi - elements hifals estèrils que creixen conjuntament amb els ascs.



Paràsit - fong que viu expenses d’un altre organisme viu generalment causant una patologia a l’espècie hoste.



Peridi - en els Gasteromicets, coberta que envolta i protegeix la gleva.



Peridíol - cada un dels cossos en forma de llentia que es troben a l’interior del receptacle dels fongs de la família dels Nidulariaceae



Peristoma - és la part que envolta l’ostíol en els Gasteromicets.



Periteci - òrgan esporífer d’alguns Ascomicets, que en un moment donat s’obre a l’exterior per un ostíol.



Píleu - capell del bolet.



Piròfil - es diu els fongs que habiten sobre el sòl que ha estat cremat.



Por, porus - obertura de mida petita.



Primordi - òrgan del fong en el primer estadi de formació.



Pruïna - espècie molt fina de pols que recobreix alguns bolets.



Radicant - Referit al peu, quan aquest acaba de forma atenuada mes o manco puntiagut i què penetra dins el substract



Reniforme - en forma de ronyó.



Resupinat - es diu dels òrgans de posició inversa a la considerada normal; que es disposa damunt el sustrate amb l'himeni sobre la superfície lliure



Reticulat - teixit en forma de xarxa



Rizomorf - en alguns bolets, cordó del miceli en forma d’arrel.



Saprofít - fong que viu i es nodreix de matèria orgànica morta.



Sencer - es diu quan el marge del capell o d’una làmina no té cap tipus de denticulació.



Serrat - que presenta els marges amb dents com una serra.



Sèssil - que no té peu



Simbiosi - associació entre dos organismes de diferents espècies, a on treuen benefici de la vida en comú



Sinuat - referent a les làminetes, quan presenten concavitats profundes.



Solcat - recorregut per solcs.



Substrat - sòl o superfície que serveix de suport al fong.



Tal•lús - cos vegetatiu dels bolets.



Tenaç - resistent.



Trama - conjunt d’hifes estèrils, entrellaçades, que donen suport al teixit que constituirà l’himeni.



Tub - cada una de les cèl•les tubuloses que constitueixen l’himeni d’alguns bolets.



Umbilicat - que presenta una formació en forma de llombrígol.



Ungulat - en forma d’ungla o casc de cavall



Vel - en alguns fongs, membrana que recobreix el esporòfor i l’himeni durant el seu desenvolupament.



Ventrudes - es diu de les laminetes que tenen una forma corbada.



Verrucós - cobert d’estructures semblants a les berrugues.



Volva - en alguns bolets, restes del vel universal que perduren a la base del peu, en forma de sac



Zonat - dividit en zones o franges concèntriques.