Secció Micològica
Museu Balear de Ciències Naturals

Els fongs són organismes heteròtrofes, pel que extreuen l’energia que necessiten per viure de la matèria orgànica ja formada. Així doncs, el fet de no tenir pigments fotosintètics i, per tant, no realitzar la fotosíntesis, fa que s’incloguin aquests organismes dins un regne propi de la naturalesa, el REGNE FUNGI (Regne dels fongs).

EL CONCEPTE DE FONG

Els fongs estan formats per una estructura denominada tal·lus i aquesta consta d’una part vegetativa o miceli i d’una part reproductora, esporòfor o carpòfor que també es coneix popularment com a bolet. L’himeni és la part fèrtil del bolet i és a on es formen les espores

BIOLOGIA DELS FONGS

Com s’ha explicat anteriorment els fongs no realitzen la fotosíntesi pel que han d’extreure tota l’energia que necessiten per viure de matèria orgànica.

Segons el tipus de nutrició que presenten es diferencien en:

• FONGS SAPRÒFITS

  
  

  Es nodreixen de matèria orgànica morta vegetal (fullaraca, branques, troncs, fruits com en el cas de les floridures, etc.) o animal (restes de pèls, plomes, excrements com en el cas dels fongs copròfils, etc.), fins i tot damunt restes cremades, com en el cas dels fongs piròfils.

  Els fongs sapròfits són uns elements bàsics en la descomposició i transformació de la matèria orgànica del bosc (virosta, troncs, fullaraca, etc.) i contribueixen a tancar el cicle del nutrient dels ecosistemes. També són els fongs sapròfits els responsables de les podridures, de la fermentació del pa, del vi, de la cervesa, del formatge i els productors d’antibiòtics, etc.

  Alguns dels gèneres de fongs sapròfits que es troben a les Balears són: Clitocybe, Lepista, Mycena, Agaricus, Peziza, Tremella, Coprinus, Clavaria, etc., entre d’altres.

  
  

• FONGS PARÀSITS

  
  

  Es nodreixen a partir d’un altre organisme viu, normalment provocant al mateix temps, una patologia. Poden parasitar animals, vegetals i altres fongs. Aproximadament un 75% de les malalties de les plantes conreades són provocades per fongs paràsits. També l’home es pot veure parasitat per fongs els quals poden provocar diferents tipus de micosi, tinya, etc.

  Malgrat actualment els fongs que causen malalties en plantes i animals d’interès econòmic estiguin ben estudiats, antigament van causar vertaders estralls. Un cas històric es remonta devers l’any 1903, quan gran part dels tarongers de la comarca de Sóller (Mallorca) van morir a causa del fong Armillaria mellea (Vahl.:Fr) P. Kumm. (gírgola d’alzina) que parasità les arrels dels fruiters.

  Alguns fongs paràsits que es troben a les Balears són Hypomyces lateritius (Fr.) Tul que parasita l’esclata-sang, Armillaria mellea (Vahl.:Fr.) P. Kumm. (gírgola d’alzina), Phellinus torulosus (Pers.) Bourd. et Galz. (paresita bàsicament alcines), Inonotus tamaricis (Pat.) Maire (paràsit dels tamarells).

  Dins dels fongs lignícoles (els que viuen damunt fusta) es troben un grup d’espècies parasitàries que ataquen arbres vius provocant podridures i la descomposició de la fusta. Segons el color de la fusta atacada es diferencia el podriment bru i el podriment blanc.

  
  

• FONGS SIMBIONTS

  
  

  Es nodreixen a partir de l’associació amb un altra ésser viu produint-se, generalment, un benefici mutu.

  La micorriza és una associació simbiòntica entre les hifes d’un fong i les arrels d’un vegetal, afavorint-se així l’intercanvi de substàncies orgàniques. Un 90% dels arbres de les Balears estan micorrizats per fongs com en el cas del Pinus halepensis (pi blanc) que viu en simbiosi amb el Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr. (esclata-sang), o les estepes (gènere Cistus) relacionats amb el Lactarius tesquorum Malençon (esclata-sang de llet pelut). En el cas de les orquídees que formen tubercles (gèneres Orchis i Ophrys) només poden produir nous brots si estan micorrizades per una espècie determinada de fong deuteromicet.

  
  

  Ectomicorrizes i endomicorrizes

  
  

  Segons la disposició del miceli del fong respecte les arrels de la planta es diferencia:

  • Ectomicorriza: el miceli embolcalla l’arrel de la planta com una beina i només penetra parcialment els espais entre les cèl·lules de l’arrel. Arbres com el pi blanc (Pinus halepensis), l’alzina (Quercus ilex) i el pollancre (Populus spp.) presenten ectomicorrizes.

  • Endomicorriza: el miceli no forma una beina, sinó que penetra dins l’arrel i s’instal·la en el seu interior. Aquest tipus de micorrizes són molt corrents als vegetals, tant llenyosos com herbacis. Són típics de les ericàcies, orquídees i falgueres, encara que gairebé totes les famílies d’angiospermes (plantes amb llavors incloses dins d’un fruit) en presenten.

  Els líquens són associacions simbiòntiques entre un fong (del grup dels ascomicets i alguns basidiomicets) i algues cianofícies. El seu èxit evolutiu els ha conduït a una gran diversificació i a colonitzar tot tipus d’ambients, inclòs els més inhòspits.